L'acidesa és un sabor bàsic que és detectat per les papil·les gustatives. De la mateixa manera que el suc de la llimona, crea una sensació intensa als laterals de la llengua. L'acidesa aporta al cafè un toc "enèrgic".

Un toc de cítrics, normalment llimona o bergamota.

Als bars italians, aquest és el nom que s'empra per referir-se a un expert en l'elaboració d'Espressos i que a més s'encarrega de totes les receptes amb cafè: Cappuccinos, Lattes, Macchiatos, etc.

Se sol percebre a la part posterior de la llengua. La xicoira o la xocolata negra i el cacau aporten sabors amargants molt característics. L'amargor és essencial, ja que fa que el gust del cafè romangui a la boca.

Combinació de diversos cafès de qualitat segons els seus perfils sensorials per obtenir característiques de sabor precises i harmonioses.

Fa referència a la plenitud, la viscositat i la densitat d'un cafè. Un cafè amb molt cos és dens i es fa patent a la boca. Al contrari, un cafè sense cos serà aigualit i fluid.

Aquesta nota recorda els productes lactis o l'aroma dolça de la vainilla i el caramel presents a les galetes i els pastissos, o a les aromes que sorgeixen quan es fa rebosteria.

Aquesta nota evoca la xocolata o el cacau amargants. A vegades va acompanyada de tocs subtils de regalèssia.

Un cop mòlts, els cafès s'envasen en càpsules d'alumini completament hermètiques i no-tòxiques. L'alumini conserva la frescor de les 900 aromes i sabors del cafè durant 12 mesos.

Aquesta nota evoca l'olor dels productes elaborats amb cereals: el pa, les torrades i els cereals de l'esmorzar. A vegades també recorda els fruits secs, com ara les nous, les avellanes o les ametlles.

Nom amb què es denomina la drupa de l'arbret del cafè. Al principi és de color verd i es torna vermell quan està madur. Els fruits situats en una mateixa branca poden madurar a ritmes diferents.

L'arbre del cafè pertany a la família de les rubiàcies. Només dues espècies del gènere de l'arbret del cafè es cultiven amb finalitats comercials: l'Aràbiga (Coffea arabica) i el Robusta (Coffea canephora).

A Nespresso ens comprometem a produir el cafè de la millor qualitat. Es fan nombrosos controls de qualitat com a mínim a sis moments clau, des de la selecció del cafè verd al país d'origen fins a la sortida de les càpsules Nespresso de la fàbrica o del centre de producció. A cadascuna de les fases del procés de producció (torrat, mòlta i envàs en càpsules), el cafè se sotmet a controls de qualitat sensorials, físics i químics. No es deixa res a l'atzar.

El sistema d'extracció a alta pressió de les màquines Nespresso, combinat amb la frescor i la qualitat del cafè, produeixen de manera natural una crema densa i suau. Just després de la seva preparació, l'Espresso se segueix desenvolupant. Els gustos florals tendeixen a emergir primer, mentre que n’hi ha d’altres, entre ells les aromes més intenses i torrades, que sorgeixen de manera més lenta. La crema és essencial per revelar i protegir aquestes aromes. Immediatament després de la seva extracció, la crema, que està formada per cafè líquid i aire, estimula l'alliberament de les aromes des de la tassa. Quan s'assenta, el paper de la crema es reverteix, en formar una "coberta" de cafè i evitar que s'escapin les aromes més volàtils. La qualitat de la crema contribueix a formar la primera impressió sobre un Espresso i naturalment influeix en la forma en què es percep, ja que desperta les ganes abans de provar-lo.

Procés natural o químic que consisteix a extreure la cafeïna del cafè verd abans de torrar-lo. Nespresso utilitza un mètode totalment natural.

Aquest mètode consisteix a assecar la polpa i la pell del fruit del cafè per obtenir un gra sec fàcil d'espellofar. El cafè verd que s'obté s'anomena "natural" o "no rentat".

La tecnologia Espresso es va crear a Itàlia el 1903 quan Luigi Bezzera va inventar el principi de "filtració a alta pressió" per extreure el cafè amb més rapidesa. El terme "espresso" procedeix de la paraula italiana "esprimere", que significa exprimir. Preparar un autèntic Espresso consisteix a forçar el pas de l'aigua a alta pressió a través de cafè mòlt molt fi per extreure'n l'autèntica essència ben ràpid. Espresso no fa referència, per tant, només al nom del cafè i a la grandària de la tassa. Es reconeix principalment per la densitat del seu cos i la riquesa de les seves aromes, una presència persistent en el paladar i la densitat de la "crema", que s'obté mitjançant una extracció a alta pressió.

Sensació general a la boca en prendre un cafè específic.

Aquesta nota recorda el gust de les fruites vermelles (groselles, raïm, maduixes, gerds i nabius). A vegades es perceben tocs d'altres fruites, com ara albercocs, prunes, pomes, peres o préssecs.

Aquest terme designa els grans de cafè un cop processats i abans del torrat. És la forma en què s'envia als comerciants de cafè com Nespresso.

Operació que consisteix a reduir a pols els grans de cafè acabats de torrar. La mòlta és un factor que influeix en el temps de fluid del cafè i en el seu perfil aromàtic.

La intensitat d'un cafè la determina el grau de torrat, el cos i l'amargor. No té cap relació amb el percentatge de cafeïna que conté l'Espresso.

A l'Índia, quan s'exposa el cafè verd al monsó, els grans s'inflen i absorbeixen la humitat, fet que els aporta unes aromes molt apreciades.

Recol·lecció de les drupes de cafè que es duu a terme completament a mà per garantir que només es cullen les drupes madures.

Aquesta nota es desenvolupa amb el procés de torrat i descriu l'olor dels grans torrats que es revela quan es prepara un cafè.

Operació que consisteix a torrar els grans de cafè verd i que permet que emergeixin els sabors i les 900 aromes. El torrat es duu a terme abans de la mòlta.

Fins i tot abans que un Espresso ens toqui els llavis, ja percebem les aromes que emergeixen de la tassa. Les notes més lleugeres, delicades i aromàtiques tendeixen a revelar-se abans: florals per a Vivalto Lungo, de llimona per a Cosi i de fruites vermelles per a Decaffeinato. Si es remena amb una cullera, apareixeran notes més intenses i torrades: de cereals per a Capriccio, de fusta per a Roma i de cacau per a Arpeggio.

Cafè que procedeix d'una sola plantació i que no s'ha mesclat. Aquest és el cas dels cafès Limited Edition que Nespresso ofereix cada any.

Mètode de recol·lecció dels fruits del cafè que consisteix a desprendre la branca de els fruits, les tiges i les fulles i fer-ne la classificació posteriorment.

Fa referència al cafè verd un cop ja s'ha processat mitjançant el mètode humit.

Amb el mètode humit de processament del cafè, els fruits del cafè primer es renten i se separen. A continuació, s'elimina la polpa i el mucílag només dels fruits madurs abans de tornar-los a rentar i posar-los a assecar. Al cafè verd que s'obté se l'anomena "rentat".

Aquesta nota recordarà l'olor de la fusta seca o els llapis de fusta, però també els productes envellits en bótes de roure. A vegades s'associa amb l'olor de les coníferes o de les fustes aromàtiques com el sàndal.